20/8/13

5 PRIMERS PETONS QUE M’HE FET A BARCELONA


5. EL PRIMER PETÓ AL MNAC
Oh! El primer petó! Tan bonic, tan especial, tan intens… i tan SOBREVALORAT. 
Ella una companya de l’institut, jo un adolescent de 16 anys tan nerviós que no sabia ben bé que havia de fer. Asseguts davant del MNAC, amb unes vistes maquíssimes de Barcelona, em vaig llençar sense por, amb tanta força que les meves dents van picar amb les seves tan fort que vaig haver de llepar-me-les per saber si me les havia trencar. Quin panorama...
4. EL PRIMER PETÓ PROHIBIT
Barceloneta, 8 del vespre, posta de sol (un clàssic tan clàssic que fa mandra). 
Ella tenia novio i jo no sabia on em ficava. Després de que jo li agafés la ma i ella em mires als ulls em vaig atrevir a llençar-me als seus llavis. Aquet cop no va haver-hi col·lisió. El peto va ser perfecte. Jo em vaig enamorar. Vaig veure colors, focs artificials i arcs de sant Marti. Ella, en canvi, es va penedir de fer-li això al seu novio. 
Va marxar i em va deixar tot sol amb els meus focs d’artifici.
3. PETO A LES FESTES!
Feia poc mes d’una hora que ella i jo ens havíem conegut. Jo l’havia convidat a un parell de mojitos, i… no es per vacil·lar, però no crec que mai ningú l’hagués fet ballar “La danza Kudhuro” com jo la vaig fer ballar aquella nit. La vaig agafar de la cintura i m’hi vaig llençar i… 
MERDA! COBRA AL CANTO! Va apartar la seva cara i jo vaig besar el vent. Tal i com diu la cançó… Vaig posar las manos arriba, i amb la cintura sola, vaig donar media vuelta i… “DANZA KUDURO”!
2. EL PARC DE LA CIUTADELLA
Un amic meu i jo vam quedar amb dues amigues. Vam anar al parc de la ciutadella, i una de les noies em va demanar si podíem anar a donar un volt junts. Era el meu moment d’intimitat. Era ARA o MAI! 
Ens vam fer un peto molt maco, ens vam enrotllar i fins i tot, per que negar-ho li vaig ficar ma al cul. Després la noia em va admetre que només ho havia fet per deixar a la seva amiga sola amb el meu col·lega. Ella no tenia cap interès en mi. 
Bueno tu… que me quiten lo bailao!
1. PETÓ NOCTURN.
Ens vam conèixer aquella mateixa nit, entre els dos hi havia una química indescriptible, el petó va ser només conseqüència de tot el que havia passat des de que ens havíem trobat. Em vaig llençar a una discoteca del raval. El petó perfecte, la sincronització immillorable. I aquet cop si, senyores i senyors, aquet cop si. Vaig trobar l’amor, i a dia d’avui, encara ens besem de la mateixa manera cada cop que ens veiem. 
VISCA L’AMOR.
Èric Navarro, guionista i molt del petonejar

No hay comentarios:

Publicar un comentario