8/8/13

EXCUSES QUE FEM SERVIR ELS GUIONISTES QUAN ENTREGUEM LA FEINA TARD





5. FA MASSA CALOR.


No està científicament demostrat que la calor impedeixi escriure, però si que sembla que les muses estiguin prenent-se un “mojito” en un “chiringuito” de platja, molt, molt lluny, en un altre continent.

Passo! Després escric, quan refresqui una mica…

4. ARA JA NO! QUE ÉS DE NIT.


Tothom sap que un guionista absorbeix la llum del sol i la transforma en escenes. És el que es denomina la fotodramaturgia... 

MENTIDA! 

El que passa es que hi ha una festa a l'Apol·lo. Ei, però tranquils, una birra ràpida i torno.

3. ARA NO, QUE ESTIC DE "RESACÓN".


La birra d'ahir a l'Apol.lo es va convertir en tres gin-tonics, dos xopets de Jagger i després… 

No sé. Està tot molt borrós. 

(Nota: escriure de "ressaca" no es bona idea, si no pregunteu-li als guionistes que van escriure el final de “Los Serrano”)

2. L'IMPREVIST D'ÚLTIMA HORA


Quan per fi et poses davant del teu ordinador disposat a escriure, concentrat, amb tot al seu lloc i les muses al teu costat... SEMPRE apareix un imprevist: El teu ordinador deixa de funcionar de manera inesperada, al teu millor amic el deixa la novia, l'IBEX 35 pateix una forta davallada..

Puto Murphy, no falla el cabró. 

Conseqüència: Acabes reduint la teva jornada a passar-te la nit escrivint.

1 . LA CULPA ÉS DE RAJOY!


Són les tres del matí i encara no has començat. A taula hi ha tres llaunes de Redbull i un pot de Pringles...

És el moment de tornar-te reivindicatiu. La vida del guionista és molt dura, hauríem de molta pasta! Però el govern només fa que enfonsar la nostra indústria… OSTIA!

Èric Navarro, guionista puntual

5/8/13

6 PEL·LÍCULES BASADES EN CANÇONS


Una de les històries de Barcelona, nit d’estiu està basada en la cançó: Jo mai mai de Joan Dausà i Els Tipus d'Interès. Per uns moments això em va semblar el colmo de la originalitat, fins que vaig adonar-me que ja no érem els primers...



1. Yellow Submarine (George Dunning, 1968)

Basada en la cançó dels Beatles, és la pel·lícula més famosa i, no us vull enganyar, l'única que he vist, de tota aquesta llista (de moment...) 




2. Alice’s Restaurant (Arthur Penn, 1969)

Basada en una cançó d'Arlo Guthrie i com Jo mai mai, protagonitzada pel propi músic.



3. Take This Job and Shove It (Gus Trikonis, 1981)

Un gran títol per una cançó/pel·lícula i una frase que desgraciadament en aquest país no estem gaire en condicions de pronunciar: Literalment, "Agafa aquesta feina i fica-te-la pel cul". Composta per David Allan Coe.




4. The Indian Runner (Sean Penn, 1991)

Inspirada en Highway Patrolman de Bruce Springsteen, escrita i dirigida per Sean Penn, i protagonitzada per Viggo Mortensen deu anys abans de deixar-se barba i perseguir hòbbits per Nova Zelanda.




5. Jolene (Dan Ireland, 2008)

Basada en la cançó de Dolly Parton. Primera pel·lícula de Jessica Chastain, que ara, només 5 anys més tard, ja té dues nominacións a l’Óscar (per Criadas y señoras i La noche más oscura). D’això se’n diu llegar y besar el santo.




6. Purple People Eater (Linda Shayne, 1988)

Basada en una cançó de Sheb Wooley, protagonitzada pel Barney Stinson de Cómo conocí a vuestra madre quan tenia 15 anys i per una inquietant criatura peluda amb un sol ull i una banya.


                                                  Per Daniel González, un guionista que escriu però per sort, no canta.